QUI SOM ??

Naixement

El ffebrer de l’any 2.000 un grup de persones vam formar un voluntariat, intentant apropar-nos a pacients que sofreixen en la seva estada a l’hospital Dr Josep Trueta de Girona, una situació de solitud.
Avui quan iniciem el gener de 2.011 som una 50 de voluntaris.

La solitud ha estat sempre un problema que ha marcat la identitat de l’home. és una realitat històrica indiscutible i ens la mirem en la seva vessant de mancança i de pobresa humana. Hi ha solituds positives i reconfortables. Ningú no posa en dubte avui, amb uns tres i circumstàncies pròpies d’un temps, que és la solitud un acompanyament punyent de l’home modern.

Causes d’aquesta solitud

  • Les causes són moltes i probablement ens oblidem o desconeixem les més importants. No som estudiosos de la qüestió. En detectem aquestes:
    • Malalts amb situació prèvia de solitud, que s’explicita amb l’ingrés a l’hospital.
    • Concepcions i vivències de nous tipus de família.
    • La societat de consum ha privatitzat la vida personal i familiar. Les actuals relacions de veïnatge, el bloc de pisos, les classes i gups socials reduïts, han depauperat un entorn que en altre temps era proper a un tipus de solidaritat. Mentre la necessitat no arriba, tenim recursos per a viure amb certa comoditat, i quan la malaltia arriba, comença la travessada del desert ignorat.
    • Hi ha solituds que neixen a partir de l’estada a l’hospital.
    • Un col.lectiu molt notable, en nombre, que viuen aquesta situació són persones que vénen de centres sòcio-sanitaris o geriàtrics, que no tenen un seguiment del propi centre quan passen uns dies d’internament a l’hospital.
    • És a la vegada el preu d’una llibertat concebuda “sui gèneris”. La societat ha d’assumir les conseqüències d’un tarannà personal anàrquic.
    • Hi ha persones que han arribat a aquesta situació per manca de prevenció. Ens trobem indefensos davant un present o un futur que mai no s’havia sospitat. Quan hom és fort en el present és una quimera pensar en la possible debilitat del demà.
    • Les temeritats de la vida.
    • La tecnificació mèdica resol dolors però no sofriments. L’allargament de l’edat en el nostre primer món és un fet i la mitjana d’edat dels pacients ingressats ha pugat.
    • Queda agreujada en l’hospitalització la situació ja dura per ella mateixa d’un col.lectiu desprotegit, els immigrants: magrebins, marroquins, gambians, portuguesos, de l’Amèrica Central, de l’Europa de l’est…

Aportació del Voluntariat de suport en la solitud davant d’aquest problemàtica

El voluntariat no pretén ser cap originalitat. Els diferents voluntaris de la casa no queden al marge de les situacions del pacient, però aquest voluntariat voldria apropar-se deliciadament amb competència a la situació de solitud.

El Voluntariat no té pròpiament un caràcter confessional. Davant un treball d’humanització i tenint en compte que el protagonista és el malalt, pot formar part d’aquest voluntariat tothom qui manifesti unes aptituds adequades, prescindint d’ideologies i creences. Hi ha, això sí, una selecció prèvia.

El grup necessita de noves incorporacions. Segueix una formació periòdica i vetlla per no acaparar ni suplir cap servei que el mateix hospital ha d’oferir. Cada component del grup gaudeix d’una autonomia d’actuació davant la rapidesa amb què es produeixen els esdeveniments.

Som conscients que arribem a poca gent. Hi ha moltes situacions que ens depassen per desconeixement nostre, dels mateixos professionals sanitaris i per manca de més personal sanitari.